El nostre paisatge urbà està ple de riquesa plàstica. Les clavegueres i les tapes en són una d’elles. L’atracció per la geometria, les simetries, la reticulació, l’ordre, la modulació... formes que es repeteixen i que creen un ocult sistema compositiu en les nostres vies transitòries, en la nostra quotidianitat inconscient.Funcionalment creades per l’home per servei concrets, amb formes predeterminades i usos concrets per a la societat (ramals de llum, aigua, aigües residuals, etc.).
Incrementades, podríem afirmar que envaint l’espai urbà, amb les xarxes de comunicació o amb les noves fonts energètiques, amb les seves peculiaritats corporatives, repetició de formes i grafies. Aquest obsessiva atracció cap aquest productes invasors, ens va portar a desenvolupar un projecte d’intervenció per extreure aquestes imatges soterrades, invisibles i convertir-les en noves imatges visuals, nous missatges comunicatius, noves formes creatives.
Esdevé lògic trobar tants elements de connexió en un objecte extremadament funcional però artísticament inert, erm... mort?
El mutatis mutandis al que al·ludeix Roman de la Calle (Magazine EME - 2013 - numero 01 - “Crear imágenes/fingir objectos” Roman de la Calle. www.ememegazine.com) , ens parla de l’object-trouvé, d’objectes que normalment no es consideren artístics i tenen una funció mundana i utilitària, i de la seva transformació en imatges suggerents.
La quotidianitat reconstruïda, la quotidianitat inversemblant aquella que l’acció desprendre com realment nou i estrany allò que ja existeix; el “quefer” . Transformar “alguna cosa” en un altra sèrie d’inusitades realitats.
Roman de la Calle questiona l’actuació creativa i ens repta:
"Existeix en el projecte una mirada poètica intencionada i incisiva?"
Dúctil creiem que sí, que es genera una realitat intervinguda, transgredida al juxtaposar determinats contrastes entre les parts. Una nova realitat inventada, realitzada amb el joc de l’imaginari col·lectiu. La troballa d’imatges de la realitat habitada. La poesia d’allò quotidià, el missatge obert, polisèmic, fèrtil, suggerent i persuasiu.
Experimentar és la pretensió comunitària. Extreure allò present és la social.
Portar al nivell de consciència un element anòdin i convertir-lo en protagonista i en element de cohesió.
Memòria projecte
Llenguatge i significat
Les grafies de les clavegueres i tapes indiquen l’ubicació locals, topònims (cada població el seu, algunes fins i tot desfasades, d’altres sorprenentment desubicades) o noms simplement informatius. No transmet directament cap lectura sinó és la mateixa forma d’extracció de la lectura, la forma primigènia: la impremta, el gravat, el sistema d’impressió en si mateix. L’origen del gran llegat cultural. Formes que s’escapen sota els nostres peus i que són un símil de les formes que van transmetre tot el llegat cultural des de fa 500 anys. Com si fos un llibre gràfic que està al carrer esperant la seva transformació. Tècnicament, es presenten a punt de collir ja que estan construïdes en planxes metàl·liques, fundició dúctil, a punt de transmetre la seva essència com obra gràfica.
